BIOGRAFIA
Francesc Burrull Ill, fill del Francesc i la Marina, neix a Barcelona el 18 d’octubre de l’any 34. Va ser alumne del Conservatori del Liceu. El curs del 53 acaba els estudis i fa algunes actuacions de clàssica a dos pianos. Poc després debutarà com a pianista a orquestres com Okinawa, Castelos, Rigat o Tropicana. Descobriria a Duke Ellington, Cole Porter… i el jazz va entrar en escena.
El 1957 publica els primers discos amb el nom artístic de Frank Martin, piano y ritmo. Un any després va muntar la seva primera banda, el Latin Combo, que després es diria Latin Quartet, i en una gira coneixeria una cantant, la Gina Marcel. Era la meva mare, que l’acompanyaria tota la vida.
Molt amics amb el Tete, tots dos molt culers, de nit solien anar als clubs més efervescents, i de dia gravava discos, molts i molts: només amb Concèntric, 145 en nou anys. Per l’estudi del carrer Camèlies hi van passar infinitat de cantants, des dels 16 Jutges en català fins la Sara Montiel i el seu ‘fumando espero’.
Serrat, Raimon, Joan Isaac, Ricard Roda, La Trinca, Laura Simó són alguns dels músics amb qui el pare treballava més a gust, però de fet, s’entenia amb tots els músics. A més, escrivia molt, arranjava, el que ell deia ‘pintar partitures’, sobretot quan va dirigir l’orquestra, la Big Band de Barcelona.
Tocar li agradava molt, però també la docència. Va fer classes durant molts anys a Zeleste, Virtèlia, l’Institut del Teatre i l’Aula de Música Moderna i Jazz del Liceu. Exigent i inspirador, sempre animava els alumnes a provar coses noves, a improvisar.
En els últims anys de la seva vida, i gràcies al suport d’antics alumnes i amics, va participar en el projecte ‘On es desborda el sol’, un llibre-disc de poemes d’en Pere Tàpies.
Poc amic dels premis, l’any 92 rebria el Nacional i el 2017 la Creu de Sant Jordi. També va rebre distincions de l’AIE i l’SGAE a la seva trajectòria musical.
‘Francesc Burrull. Un buit que s’ha d’omplir’.
Àccent Films. Direcció: Àlex Gómez-Font i Pau Guixà.
(S)avis 2019. Direcció: Josep Puigbó
Burrull 75 anys. Muntatge: Jordi Roura.
Reflexions entorn la música i la vida. L’entrevista de Frederic Sesé al programa ‘Cadència’ de TV3, l’any 1990.