FRANCESC BURRULL

Francesc Burrull Ill
(Barcelona, 1934 - Vilanova, 2021)
era un Músic, Compositor,
Arranjador i Pianista
que va ser essencial per
la Cançó i el Jazz a Catalunya.

BIOGRAFIA

‘Aquest nen treu cançons’, li va dir el mestre Pere Vallribera als meus avis a la botiga del carrer Tallers. El estudis li van passar volant, i la postguerra imposava racionaments. Així que va debutar, ben jovenet, amb una orquestra al hotel Rigat de la plaça Catalunya, on descobriria a Duke Ellington, Cole Porter… i el jazz va entrar en escena.

DISCOGRAFIA

Blanc i Negre, 1997

ANÈCDOTES

Josep Maria Espinàs, una gran amistat

” Jo estava tancat a la cabina mentre ell dirigia els músics que interpretaven els arranjaments de cançons que ell mateix havia fet. La seva i la meva eren dues feines complementàries. El contacte era perfecte perquè ho va afavorir molt el fet que en Burrull és una persona divertida, una persona amb sentit de l’humor i jo també tinc una certa ironia i ens trobàvem molt bé i rèiem.”

 

Oriol Martorell va ser qui va introduir Francesc Burrull al món de la “nova cançó catalana”. Conjuntament amb l’escriptor van dirigir la discogràfica ‘Concèntric’.  Burrull ho explicava així.

”Això va ser una empenta que sempre li he agraït a l’Oriol Martorell, que em va demanar si em volia fer càrrec de Concèntric perquè jo ja tenia una certa experiència a Discos Vergara, i m’ho vaig agafar amb molta empenta. Em va agradar. Vaig tenir ocasió de conèixer unes persones magnífiques allà dintre i de treballar amb una sèrie de gent intentant que tothom volés al més enlaire possible. Va ser una experiència francament bona i que va durar bastant temps i de la qual estic molt content. ”

 

El funeral

A peu i cantant. El Josep Maria i el pare es van trobar al 2014 per enregistrar la música del seu funeral. Aquí els podeu escoltar, per gentilesa del pianista Josep Maria Borràs Cristòfor de l’escola Youkali. 

Presentació del disc ‘On es desborda el sol’ 

Va ser el 18 d’abril en un concert a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova. Una dotzena de músics i intèrprets que han posat veu a la poesia de Pere Tàpias. El disc va publicar-se a l’octubre i ara s’ha fet el concert en el marc de la programació de l’Escena Vilanova. Ho explicaven així al Canal Blau. 

 

Els quatre recitals del Raimon

Va ser a principis de l’any 2006 quan van fer els quatre recitals diferents al Teatre Nacional. El primer, ”Raimon: lletra i música”. El segon el van dedicar a Salvador Espriu, el tercer a Ausiàs March i altres poetes dels segles XIV a XVI, i el quart concert, ”Raimon Antològic”. El pare, Francesc Burrull, se’n va encarregar de la direcció i del piano. La producció la portava la dona del Raimon, l’Annalisa Corti. Els músics van ser Josep Maria Alpiste, violí; Joan Ignasi Ferrer, viola; Esther Vila, violoncel; Francesc Puig, clarinet; a la guitarra, Miquel Blasco i Víctor Valls; i a la percussió, Pep Figueras. 

 

Publicat a la Revista Serra d’Or, setembre 2023. 

Vuitanta anys al Jamboree

Per al seu vuitantè aniversari, a l’octubre del 2014, es van celebrar diversos actes d’homenatge. Podeu veure i escoltar un fragment de la vetllada al l’escenari del Jamboree,  acompanyat de bons músics i amics. També us ensenyem una sèrie de fotografies fantàstiques de l’amic Juan Miguel Morales. 

Premi Enderrock d’Honor 2017 

La primera edició d’aquest premi seria el detonant d’altres reconeixements a la trajectòria musical, com la Creu de Sant Jordi. La gala es va fer al març del 2017 a l’Auditori de Girona. Laura Simó, Lluis Llach, Núria Feliu, Josep Maria Espinàs i Maria del Mar Bonet, entre d’altres, van acompanyar el pare. Foto:  Vicens Tomàs 

JAZZ

Mario Mezquida ‘’Em va proposar jugar en aquella escala, i quina escala!’’

Què et suggereix el nom de FB?

En Francesc va ser un d’aquells músics icònics, paradigma del que era ser un músic complet i treballador en una altra època i, on per una banda havies de ser bo com a músic, bon pianista, arranjador, creador, etc i fer-ho amb un carisma i segell propi. Tot això va ser el Mestre Burrull, però per damunt de tot el Francesc va ser una persona carinyosa, encantadora i amb qui vaig gaudir cadascuna de les nostres trobades i converses. I mai oblidaré, i sempre li recordava, que quan jo tenia 12 anys ell va venir a Menorca a fer unes classes magistrals i em va ensenyar l’escala de blues de do. Sens dubte, el mestre Burrull em va obrir una porta. Potser la primera porta, al món del jazz i de la improvisació. Em va proposar jugar amb aquella escala, i quina escala!

Què fas actualment, en quin moment professional estàs?

Estic acabant de composar un concert per piano i orquestra que estrenaré al Palau el 25 de març, composant un nou repertori per un nou trio, i paral·lelament fent concerts amb les meves formacions i els meus projectes.

Com veus el jazz a casa nostra?

El jazz català està pletòric,  i in crescendo,  des de fa anys, per la quantitat de grups i discos de totes les generacions que van sortint; per les autoproduccions i les produccions discogràfiques diverses; per la quantitat de joves que estudien i estimen aquesta música. El problema no és la música ni els músics. És el context el que és més complex i delicat: falten més llocs on poder fer música, falta més suport institucional i cultural,  a tota la petita i mitjana cultura. Falta potenciar i cultivar la curiositat del públic general per a que vagin a veure concerts d’aquesta escena, i falta dignificar la professió, amb una millora de les condicions econòmiques de la gent que fa concerts i presenta música o espectacles en directe.

Laura Simó ‘’M’ha ensenyat que ser músic és un estil de vida’’

Què et suggereix el nom de FB?

Em suggereix mestratge, elegància, subtilitat, senzillesa. Un artista que ha fugit de l’efectisme i l’espectacularitat i ha dotat la seva obra d’una estricta simplicitat formal, només aparent, que és el vertader segell d’aquest immens músic. Els seus arranjaments están desprovistos d’ornaments innecessaris i superflus. La sobrietat musical és el més fascinant de les seves interpretacions. Sempre trobant el to just per re-descobrir temes, fent un gran treball de recreació.

Francesc Burrull em suggereix amistat, saviesa…

Hem compartit estones dalt l’escenari, on m’ha fet sentir que cada

peça interpretada, cada nota polsada era única i perfecta. Estones fora l‘escenari on he après més música, on m’ha ensenyat que ser músic és un estil de vida. On hem acabat d’arrodonir els projectes que hem compartit, fent la feina ben feta, com ell diria.

Els riures també han envaït les nostres converses.  I el Futbol! Crec que podria fer un màster sobre aquest esport que tant el fascinava.

Què fas actualment, en quin moment professional estàs?

Sóc consellera de la Societat AIE (Artistas, Intérpretes y Ejecutantes) i m’agrada la feina que fem, la lluita pels drets dels músics, sobretot online.

Amb el meu trio -Francesc Capella al piano, Guillermo Prats al contrabaix i David Simó a la bateria- sempre busquem nous reptes i estem portant als escenaris la nostra mirada particular del musical West Side Story.

Sóc la veu del projecte de Carles Margarit, dient i cantant els poemes del seu pare.

I també estic treballant en l’últim llibre-disc d’en Francesc Burrull. Una joia que, malauradament, no va poder tenir entre les mans.

Com veus el jazz a casa nostra?

El jazz a casa nostra té una salut de ferro. La cantera de músics que surten de les diferents escoles és aclaparador. La professionalitat i la imaginació per crear temes sembla inesgotable. Només falta que els governs respectin més la labor que es fa i que inverteixin en cultura en general. És l’eterna assignatura pendent.

Joan Albert Amargós ''Representa una generació de grans arranjadors''

Què et suggereix el nom de FB?

‘’Em suggereix una persona estimada per mi, amb qui vaig col.laborar. Vam tocar una època junts amb La Trinca també, apart de compartir les coses que fèiem en moltes disciplines diferents, com la publicitat, anuncis, composició, les peces del Serrat que va fer amb la Laura Simó…en fi, sempre vam tenir contacte. No gaire sovint, però quan ens vèiem l’estimació hi era present. Per tant, apart de l’estimació que li guardo de sempre, doncs sobretot la referència que era durant una època de ser un dels grans arranjadors. Ell, el Ricard Miralles, i una colla d’aquella època…ell representa a una generació de grans arranjadors.” 

”Professionalment, sobretot treballo com a compositor, faig força encàrrecs, especialment en el món del flamenc. Vaig tenir la sort de col.laborar amb el Paco de Lucía i amb el Camarón de la Isla, gent que en aquell moment eren els mites vivents. Això em va donar gran continuitat, i és del que més he conreat. Apart, la composició de música simfònica sempre la tinc present, mai ho he deixat, sempre he fet obres de música simfònica i clàssica”

‘’El Jazz el veig extraordinàriament bé. El problema que hi ha és que és una disciplina que no s’ha instal.lat bé com en altres països, com Holanda, Dinamarca, Alemanya, allà hi ha Big Bands i es promou la creació d’obres noves, i sobretot hi ha feina pels músics. Aquí hi ha un planter de músics d’un nivell extraordinari, i la veritat em fa patir pensar que no sé si hi ha prou feina per tothom. Però bé, tots hem passat per bons i mals moments, però el jazz és evident que en aquests moments , per la cultura pedagògica que s’ha adquirit en aquests últims 15 o 20 anys, ha donat el seu fruit, i els músics ara són d’un nivell extraordinari.’’

COMENTARIS

2 respostes

  1. Quan la categoria de mestre és ben marescuda. Molt bona iniciativa l’edició d’aquesta web. Vessar talent i afecte: on es desborda el sol.

  2. És un encert aquesta web en honor al mestre, hem estat molts els qui hem gaudit del seu gran mestratge com pianista, com músic i com persona.
    Una bonica manera de tenir-lo sempre amb nosaltres.
    Moltes gràcies als qui ho heu fet possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta Web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Al fer clic a Acceptar, accepta fer servir aquestes tecnologies.    Més informació
Privacidad