FRANCESC BURRULL

Francesc Burrull Ill
(Barcelona, 1934 - Vilanova, 2021)
era un Músic, Compositor,
Arranjador i Pianista
que va ser essencial per
la Cançó i el Jazz a Catalunya.

BIOGRAFIA

‘Aquest nen treu cançons’, li va dir el mestre Pere Vallribera als meus avis a la botiga del carrer Tallers. El estudis li van passar volant, i la postguerra imposava racionaments. Així que va debutar, ben jovenet, amb una orquestra al hotel Rigat de la plaça Catalunya, on descobriria a Duke Ellington, Cole Porter…i el jazz va entrar en escena.

DISCOGRAFIA

Blanc i Negre, 1997

ANÈCDOTES

Presentació del disc ‘On es desborda el sol’

El Pere Tàpies va convidar el pare a la presentació del llibre de poemes ‘On es desborda el sol’. El pare va imaginar que posava música a tots els poemes del llibre, i ho va dur a terme.

Han passat almenys quatre anys,i finalment ha sortit el disc. Es va presentar aquest octubre a l’hotel Cèsar de Vilanova i la Geltrú.  La Laura Simó va conduir l’acte, on hi eren els principals implicats i col.laboradors d’aquest projecte, editorial i musical.  L’alcaldessa i la regidora de cultura, i  representants d’AIE  i d’SGAE també hi van ser presents.   

Va ser un acte emotiu on els assistents vam gaudir de bona companyia. Després dels parlaments, l’Elisabet Raspall i la Laura Simó van interpretar un dels poemes. Com va dir  l’Elisabet:  “tota la música del disc està feta pel mestre Burrull per acompanyar els poemes del seu amic i còmplice, Tàpies; jo toco una peça amb piano. Vaig tenir l’oportunitat de compartir la música amb Burrull, en un parell de duos, va ser molt divertit, era un gran músic, amic i un geni”.

Vam poder gaudir d’una petita joia pels vilanovins, el Passeig del Carme, amb l’acordió del Giusseppe Costa: “Ens ha deixat un llegat que cada cançó és una lliçó magistral. És un treball que té un fons per descobrir molts elements”. També va intervenir el Toni Albà en nom dels 17 col.laboradors: “ Ha estat un plaer col·laborar i fer aquest homenatge per reunir una part de les persones que han estimat al Francesc Burrull”.

Un gran pastís d’aniversari

Per celebrar els 10 anys de La Trinca, el 1979.

Vist a la pastisseria Natcha de l’Avinguda de Sarrià de Barcelona. 

Pioners del Dixie

Yerba Mate van ser de les primeres bandes catalanes que van portar el Dixie a mitjans dels seixanta. ‘Tuset Street’ es va publicar el 1967, i no he trobat vinculació amb el film del mateix nom, de Jordi Grau i amb Sara Montiel de 1968.  És un vinil de 45rpm amb quatre temes, Tuset Street (Burrull, Càceres,Crespo), Pepa (Càceres), Royal Garden Blues (Williams) i  la tradicional ‘Cuando los santos vienen marchando’. Les fotos i el disseny són de Lloria i Avallone, editat per Sonoplay.
 

Tuset Street, un carrer modern dels anys 60 a l’estil del londinenc Carnaby, on es trobaven la ‘gauche divine’ i la mítica Cova del Drac. Pel que fa al grup, el components de Yerba Mate es van integrar a l’anomenada Ona Laietana, un moviment d’artistes eclèctics com Sisa, Gato Pérez, Pau Riba, etc i d’altres al grup de Terrassa ‘La meva generació’, segons llegim al blog vinilosa45rpm.blogspot.com.

 
 

Chet Baker, un final infeliç

http://www.alexgomezfont.com/?q=ca/node/514

Foto: Michiel Hendryckx – wikimedia.org

 

Concert d’homenatge a Joan Vinyals

Al primer dels dos concerts hi van paticipar músics que van viure i treballar al seu costat, com la Laura Simó, que va ser la seva parella. També va ser destacable l’actuació de la Mònica Green, que va interpretar magníficament ‘Jo seria l’huracà’.  També hi éren  Víctor Bocanegra, Santiago Auserón, Cece Giannotti o Judit Neddermann, entre d’altres músics.

El concert al Luz de Gaz formava part del 32è Festival L’Hora del Jazz organitzat per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, AMJM. També es van sentir paraules de record per a músics  que ens han deixat els últims mesos, com l’Amadeu Casas, el Jordi Sabatés o el Víctor Nubla. El nostre condol a la família del Joan Vinyals Giménez-Coral, 1958-2022.  Fotos: Lluís Miquel García

Scott Joplin: el Rei del Ragtime 

Versió inèdita a dos pianos de Mario Lecaros i Francesc Burrull de la peça ‘Entertainer’, el ragtime en dues passes que Scott Joplin va escriure el 1902. El tema es va fer molt conegut l’any 1973  quan va guanyar l’Òscar a la millor banda sonora de la pel.lícula ‘El cop’.

Scott Joplin (Texas 1868-Nova York 1917) va ser un compositor i pianista afroamericà que va haver de lluitar per al reconeixement de la seva música. Amb bona formació clàssica, va viatjar  pel circuit dels músics afroamericans, va viure a diverses ciutats del Sud i tocava als clubs on el deixaven. Al 1895 va publicar ‘Maple Leaf Rag’, que li donaria popularitat i prestigi com a compositor. Va escriure dues òperes, ‘Un convidat d’honor’ i ‘Treemonisha’. Va rejovenir la música popular nord-americana, amb melodies de ball estimulants per l’època.  Van haver de passar molts anys perquè li arribés el  reconeixement del seu talent i llegat.

Swing per Cinc a la Cova del Drac

 

Era la tardor del 1992. Barcelona era a l’escena mundial amb els Jocs Olímpics. La ciutat es transformava, però encara quedaven sales mítiques on es programaven concerts de jazz.

Així s’anunciava el cartell dels ‘Swing x 5” a la Cova del Drac. Són Laura Simó a la veu, Ricard Roda als vents, Jorge Sarraute al contrabaix, Michael Weiss a la bateria i el pare al piano.

Vuitanta anys al Jamboree

Per al seu vuitantè aniversari, a l’octubre del 2014, es van celebrar diversos actes d’homenatge. Podeu veure i escoltar un fragment de la vetllada al l’escenari del Jamboree,  acompanyat de bons músics i amics. També us ensenyem una sèrie de fotografies fantàstiques de l’amic Juan Miguel Morales. 

El Podcast de 440Clàssica&Jazz

El periodista Jordi Martí conversa amb l’Estel Solé. Perquè li van començar a dir  ‘l’home de fer feines de la música en català’?  Són disset minuts enregistrats el desembre del 2021 per l’Appec.

Un músic de camp a través, per Jordi Roura i Òscar Dalmau

El futbol, una improvisació col.lectiva que sempre m’ha agradat 

En aquest àudio podeu escoltar les reflexions del Francesc Burrull en relació al futbol, al racisme i la política.

És un fragment de les moltes converses que va tenir amb l’amic músic i periodista Jordi Roura.

 

Premi Enderrock d’Honor 2017 

La primera edició d’aquest premi seria el detonant d’altres reconeixements a la trajectòria musical, com la Creu de Sant Jordi. La gala es va fer al març del 2017 a l’Auditori de Girona. Laura Simó, Lluis Llach, Núria Feliu, Josep Maria Espinàs i Maria del Mar Bonet, entre d’altres, van acompanyar el pare. Foto:  Vicens Tomàs 

Núria Feliu canta ‘Ets d’allò que no hi ha’

Són les partitures originals de la cançó,  i els arranjaments originals per baix, guitarra, bateria i saxo alt. 

El pare va escriure la música, i la lletra és de de Jordi Sarsanedas.  Edigsa els va publicar l’any 1965.  És un vinil de 45 rpm on la Núria interpreta quatre temes: Gent (‘people’ J.Styne-B.Merril), Qualsevol hora va bé (‘Any old time of the day’ H.David-B.Bacharach), Ets d’allò que no hi ha i L’adéu de Demà, amb lletra de Jaume Picas i música d’Antoni Ros Marbà, amb qui la Núria treballaria sovint. 

La fantàstica fotografia de portada és de Jordi Fornàs.

L’any 1992 la discogràfica PDI va reeditar la peça a l’àlbum ‘Les primeres cançons’. 

El més sincer condol a la família de la Núria Feliu i Mestres, 1941-2022.

https://youtu.be/o4hrDbKAvQw

Ricard Roda, Tete Montoliu, Núria Feliu i Francesc Burrull a l'enregistrament del disc ''25 Anys de Núria Feliu', als estudis Audio-Lines Perpinyà de Barcelona. Foto: Colita, 1990.

JAZZ

Laura Simó ‘’M’ha ensenyat que ser músic és un estil de vida’’

Què et suggereix el nom de FB?

Em suggereix mestratge, elegància, subtilitat, senzillesa. Un artista que ha fugit de l’efectisme i l’espectacularitat i ha dotat la seva obra d’una estricta simplicitat formal, només aparent, que és el vertader segell d’aquest immens músic. Els seus arranjaments están desprovistos d’ornaments innecessaris i superflus. La sobrietat musical és el més fascinant de les seves interpretacions. Sempre trobant el to just per re-descobrir temes, fent un gran treball de recreació.

Francesc Burrull em suggereix amistat, saviesa…

Hem compartit estones dalt l’escenari, on m’ha fet sentir que cada

peça interpretada, cada nota polsada era única i perfecta. Estones fora l‘escenari on he après més música, on m’ha ensenyat que ser músic és un estil de vida. On hem acabat d’arrodonir els projectes que hem compartit, fent la feina ben feta, com ell diria.

Els riures també han envaït les nostres converses.  I el Futbol! Crec que podria fer un màster sobre aquest esport que tant el fascinava.

Què fas actualment, en quin moment professional estàs?

Sóc consellera de la Societat AIE (Artistas, Intérpretes y Ejecutantes) i m’agrada la feina que fem, la lluita pels drets dels músics, sobretot online.

Amb el meu trio -Francesc Capella al piano, Guillermo Prats al contrabaix i David Simó a la bateria- sempre busquem nous reptes i estem portant als escenaris la nostra mirada particular del musical West Side Story.

Sóc la veu del projecte de Carles Margarit, dient i cantant els poemes del seu pare.

I també estic treballant en l’últim llibre-disc d’en Francesc Burrull. Una joia que, malauradament, no va poder tenir entre les mans.

Com veus el jazz a casa nostra?

El jazz a casa nostra té una salut de ferro. La cantera de músics que surten de les diferents escoles és aclaparador. La professionalitat i la imaginació per crear temes sembla inesgotable. Només falta que els governs respectin més la labor que es fa i que inverteixin en cultura en general. És l’eterna assignatura pendent.

Elisabet Raspall ‘’Música amb majúscules’’

‘’Francesc Burrull em suggereix un gran respecte i admiració, per tota la seva trajectòria tant important en la música d’aquest país, i per l’entrega amb que vivia la seva professió. Li tinc una gran estima també pel seu tracte personal i pedagògic, sempre animant a continuar, malgrat les dificultats, i gaudint i fent-te gaudir sempre la música. El nom de Francesc Burrull per mi és Música amb Majúscules. 

‘’Apart de la meva feina de pianista acompanyant a l’Esmuc, estic en diferents projectes: el meu World Trio, el meu Quartet de jazz, duets diversos, etc. ‘Jazztanyoles” amb Belén Cabanes; Rodrigo Laviña y su Combo Extraño Weys (hip-hop català); ‘El fingidor’ sobre Fernando Pessoa, d’en Pep Tosar, amb Joana Gomila; ‘Teresa Pàmies, cròniques a ritme de bolero’ amb l’actriu Tilda Espluga; homenatge al mestre Burrull, amb Laura Simó”. Per la Mercè al Teatre Grec, Homenatge al Tete Montoliu, acompanyant la Mireia Feliu, amb qui també hem fet un concert d’homenatge a la seva tieta, la Núria. En els meus projectes futurs hi entra també la preparació el que serà el seu 14è CD amb composicions pròpies. ”

‘’El Jazz a casa nostra està en molt bona forma, amb una gran quantitat de bons músics ja consagrats i d’altres emergents amb gran quantitat de projectes interessants i variats, possiblement com a resultat de les quatre escoles superiors de música. El problema és la manca de difusió i locals i/o circuïts on poder presentar-los, i acostumar al públic en general a gaudir d’aquesta música.’’

COMENTARIS

2 Responses

  1. Quan la categoria de mestre és ben marescuda. Molt bona iniciativa l’edició d’aquesta web. Vessar talent i afecte: on es desborda el sol.

  2. És un encert aquesta web en honor al mestre, hem estat molts els qui hem gaudit del seu gran mestratge com pianista, com músic i com persona.
    Una bonica manera de tenir-lo sempre amb nosaltres.
    Moltes gràcies als qui ho heu fet possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta Web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Al fer clic a Acceptar, accepta fer servir aquestes tecnologies.    Més informació
Privacidad