Francesc Burrull Ill, fill del Francesc i la Marina, neix a Barcelona el 18 d’octubre de l’any 34. Va ser alumne del Conservatori del Liceu. El curs del 53 acaba els estudis i fa algunes actuacions de clàssica a dos pianos. Poc després debutarà com a pianista a orquestres com Okinawa, Castelos, Rigat o Tropicana. Descobriria a Duke Ellington, Cole Porter… i el jazz va entrar en escena.
La Big Band de Barcelona: ‘Músics, músics, músics sense aval ni subvenció, desheredats de la cultureta. Això és música ben feta.’ Obrien el cartell de l’antic Zeleste, just després de La Murga, cançó catalana, pagesa i urbana. També actuava ‘l’hipocondríac genial’ Gato Pérez, Toti Soler i Ma Anand Yashu, ‘l’home de bé universal i culé’ Tete Montoliu i els boleros del Farràs, La Voss del Tròpic.
Va ser el 18 d’abril en un concert a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova. Una dotzena de músics i intèrprets que han posat veu a la poesia de Pere Tàpias. El disc va publicar-se a l’octubre i ara s’ha fet el concert en el marc de la programació de l’Escena Vilanova. Ho explicaven així al Canal Blau.
A la dreta, Joan Ferret Carbonell, empresari visionari i inventor del primer cotxe elèctric català.
A l’esquerra, Peret, el pare de la rumba catalana, amb mirada viva i americana de cuir.
Al centre, el temps aturat entre copes i silencis, en un sopar que reuneix talent, memòria i futur.
El recordarem per la seva alegria de viure i un sentit de l’humor que encomanava. Però també pel compromís ferm amb el país i la cultura catalana. Al carrer, hi era quan tocava córrer, quan venien els grisos.
Als escenaris, dominava l’espai amb elegància i instint d’espectacle. El ‘Trinco’ de veu de tenor i simpatia de crooner, que feia riure, cantar i pensar.
Ens deixa un llegat inesborrable. Descansa en pau, Toni.
Per al seu vuitantè aniversari, a l’octubre del 2014, es van celebrar diversos actes d’homenatge. Podeu veure i escoltar un fragment de la vetllada al l’escenari del Jamboree, acompanyat de bons músics i amics. També us ensenyem una sèrie de fotografies fantàstiques de l’amic Juan Miguel Morales.
La primera edició d’aquest premi seria el detonant d’altres reconeixements a la trajectòria musical, com la Creu de Sant Jordi. La gala es va fer al març del 2017 a l’Auditori de Girona. Laura Simó, Lluis Llach, Núria Feliu, Josep Maria Espinàs i Maria del Mar Bonet, entre d’altres, van acompanyar el pare. Foto: Vicens Tomàs
Què et suggereix el nom de FB?
Ens vam conèixer cap al 1980, jo venia de Suïssa, en una època molt important de la meva vida. Els dos feiem classes a l’Aula (de Música Moderna i Jazz) del carrer Montornès, i els dimarts dinavem junts amb Roda, el Rosales, el Ponsa…ens ho passavem molt bé, recordo molt aquells dinars. Després també vam tocar junts moltes vegades, me’n recordo dels duets piano-contrabaix, o trios amb el Carlos Nostro al saxo, a l’hotel Princesa Sofía.
Què fas actualment, en quin moment professional estàs?
Continuo com sempre, fent ‘bolos’. Combino tocar amb músics molt diferents amb projectes meus. Ara estic de gira amb la Rita Pagès, i no paro de tocar amb gent jove i ex-alumnes. He tret un disc de solos de contrabaix. I l’any passat, el Festival de Jazz de Barcelona em va fer el ‘retrat de l’artista’ i vaig ser l’encarregat de la clausura.
Com veus el jazz a casa nostra?
Fantàstic, estem en un moment molt bo, amb més qualitat i quantitat de músics de jazz. Gràcies a gent com el Francesc o jo mateix -personeu que no sigui modest- s’ha fet una molt bona formació. No es pot comparar amb els anys 80, quan vaig començar, que érem pocs, individuals, bons músics però comptats. Avui en dia hi ha molts bons músics, el nivell dels cantautors també ha pujat amb el relleu generacional. Per exemple, la Sílvia Pérez-Cruz, crec que ha obert un camí de nous cantautors músics complerts i molt professionals, amb un nivell musical espectacular.
Què et suggereix el nom de FB?
Ens vam conèixer quan es va formar la Big Band del Sindicat de Músics, que ell n’era fundador. El Francesc ja ‘existia’, ja feiem coses junts, en paral.lel a la meva trajectòria musical. La gent ‘progre’ de Zeleste, com el Victor Jou, el Rafael Moll, etc van muntar les jam sessions dels dimecres perquè veien que el jazz agradava, i aquí vam començar a tocar junts. A vegades, m’avisava per gravacions. Em va proposar anar a treballar amb La Trinca, i vaig dir que no perquè no tenia temps, tenia les meves històries de fusió.
Li vaig proposar fer un tema pel disc Sardanova, Song for Cobla, que és una preciositat. I als primers carnestoltes de Barcelona, vaig fer que la Banda Municipal de Barcelona desfilés pels carrers tocant, i li vaig encarregar un parell de temes al Francesc i al Manel Camp. Després, amb ‘Nits de Jazz’ vam fer moltes actuacions. Musicalment m’ho passava molt bé, era un gust tocar amb el Ponsa, el Roda, el Rosales…i més tard es va incorporar la Laura Simó.
Recordo que el Francesc tenia una gran qualitat, savoir faire i, tot i que jo era més jove, em respectava! també recordo el seu sentit de l’humor, molt característic d’una generació més gran que la meva. Quan anavem de bolo a Mallorca, per exemple, ja a l’aertoport era una conya continua, una conya continua!
Voldria afegir la sonoritat que treia del piano. Apretava amb les mans i feia sonar totes les notes, tenia l’escola del clàssic, tocava amb precisió i contundència.
Què fas actualment, en quin moment professional estàs?
Segueixo buscant ‘bolos’, i mànager, per poder treballar! hem tornat amb el grup de jazz Lakatans, després que ens vam separar amb Pegasus. Ara Lakatans som el Kitflus al piano, el baixista Rafael Escuté, el meu fill, Dan Arisa i jo mateix, i fem un jazz – fusió, que sona com Pegasus però hi ha més llibertat a l’hora d’improvisar. Toco la bateria des dels 14 anys i trobo a faltar tocar més. Amb Sardanova fem algun concert o aplec, també algun amb la Big Band. Amb la Taverna de Poetes, que fem conjuntament amb l’Agnès Miralbell, de tant en tant anem a alguna escola, i hem introduit el tipla i la tenora, amb motiu de la capitalitat de la sardana de Manresa. Tinc ganes d’estar molt actiu, m’ agradaria treballar més però és complicat. Els programadors trien joves o grups coneguts, i hi ha pocs locals de jazz. A més, m’agradaria destacar que nosaltres fem temes propis, partim del nostre repertori i hi afegim sonoritats mediterrànies a l’estil del jazz-fusió, no ens limitem a tocar estàndards de jazz.
Com veus el jazz a casa nostra?
Gràcies a que hi ha moltes i bones escoles de música, cada vegada també hi ha més músics joves i bons que toquen jazz. El problema és que no hi ha llocs, locals on anar a tocar, o n’hi ha molt pocs. És molt difícil pensar que es pot viure d’això, per guanyar-te la vida amb el jazz has de fer altres feines, es perd la dedicació exclusiva. El jazz no està protegit, aquí no hi ha un públic natural amb interès, i és una llàstima.
Què et suggereix el nom de FB?
‘’Em suggereix una persona estimada per mi, amb qui vaig col.laborar. Vam tocar una època junts amb La Trinca també, apart de compartir les coses que fèiem en moltes disciplines diferents, com la publicitat, anuncis, composició, les peces del Serrat que va fer amb la Laura Simó…en fi, sempre vam tenir contacte. No gaire sovint, però quan ens vèiem l’estimació hi era present. Per tant, apart de l’estimació que li guardo de sempre, doncs sobretot la referència que era durant una època de ser un dels grans arranjadors. Ell, el Ricard Miralles, i una colla d’aquella època…ell representa a una generació de grans arranjadors.”
”Professionalment, sobretot treballo com a compositor, faig força encàrrecs, especialment en el món del flamenc. Vaig tenir la sort de col.laborar amb el Paco de Lucía i amb el Camarón de la Isla, gent que en aquell moment eren els mites vivents. Això em va donar gran continuitat, i és del que més he conreat. Apart, la composició de música simfònica sempre la tinc present, mai ho he deixat, sempre he fet obres de música simfònica i clàssica”
‘’El Jazz el veig extraordinàriament bé. El problema que hi ha és que és una disciplina que no s’ha instal.lat bé com en altres països, com Holanda, Dinamarca, Alemanya, allà hi ha Big Bands i es promou la creació d’obres noves, i sobretot hi ha feina pels músics. Aquí hi ha un planter de músics d’un nivell extraordinari, i la veritat em fa patir pensar que no sé si hi ha prou feina per tothom. Però bé, tots hem passat per bons i mals moments, però el jazz és evident que en aquests moments , per la cultura pedagògica que s’ha adquirit en aquests últims 15 o 20 anys, ha donat el seu fruit, i els músics ara són d’un nivell extraordinari.’’
2 respostes
Quan la categoria de mestre és ben marescuda. Molt bona iniciativa l’edició d’aquesta web. Vessar talent i afecte: on es desborda el sol.
És un encert aquesta web en honor al mestre, hem estat molts els qui hem gaudit del seu gran mestratge com pianista, com músic i com persona.
Una bonica manera de tenir-lo sempre amb nosaltres.
Moltes gràcies als qui ho heu fet possible.